Matrimoni

Tenim fills, en tenim dos.

Gairebé sempre anem a veure pel·lícules diferents.

Són els amics els qui parlen de distanciament.

                Però els teus interessos i els meus

                encara coincideixen

                en els mateixos punts.

                No solament la pregunta d’on paren els botons del puny.

                També els petits serveis, com:

                Aguanta’m el mirall.

                Canviar bombetes.

                Anar a buscar alguna cosa.

                O converses, fins que s’ha dit tot.

Dues emissores que, de vegades,

sintonitzen alhora.

Apago?

                Esgotament que sembla harmonia.

                Què ens devem mútuament? Això.

                Uix! Pèls teus al wàter.

Però al cap d’onze anys encara ens fa gràcia

ser una sola carn mentre els preus fluctuen.

Estalviadors, calculem en xavalla.

A les fosques t’ho creus tot de mi.

Desfer i tornar a teixir.

Extremar la prudència.

Donar les gràcies.

                Tranquil·litza’t.

                La teva gespa davant de casa nostra.

                Ja tornes a ironitzar.

                Sí, riu-te’n!

                Fot el camp si n’ets capaç!

                El nostre odi és inoxidable.

Però, de vegades, distrets, ens donem tendresa.

Hi ha les notes dels nens

que cal signar.

                Ens deduïm els impostos.

                Tenim temps fins demà passat.

                Tu. Sí, tu. No fumis tant.

GÜNTER GRASS, “Poesia alemanya contemporània”, trad.: Ma del Carme Serrat, Edicions 62, Barcelona, 1990.