Conservo allò
que m’importa
amb regust de
cosa vana.
La tarda és
llacuna estranya.
El temps,
relatiu, ens envolta.
Cada dia és
l’últim dia
i ens hem de
prendre la mort
com a alerta
constant de vida:
que tot
sembli ser el darrer cop
i que ho
fruïm com a tal.
Potser no ho
entenem prou
amb les
paraules. El que és nou
ens fa néixer
i ja té final.
Alexandre Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada