també és, l'estiu.

També és, l’estiu,

plaer de grans de sorra als peus,

les formes dels cossos que veus

estirats, des d’angle procliu,

rere les ulleres que et fan anònim;

contrast de la calor de l’aire

amb la fredor de l’aigua,

el seu regust de sal, sinònim,

gairebé, de desig carnal,

i l’oblit d’allò que antany fou precís

i que, tangencial,

ha marxat i s’ha fet petit.

És també enfadar-se per un

entrebanc prescindible,

exagerant-ho i fent foc, fum,

fins a emmascarar allò altre inadmissible.

I enyorar, què?

Qui ens enyora:

tothom amb qui, en altra hora,

fèiem conversa i més saber.


Alexandre Planas