No senyor, no és l’amistat
-no ho miris com a retaule-
ni l’amor: és la gata maula,
el tema, és la voluntat
d’estimar i la llibertat
segada per possessió.
I com ho expressa, en Truffaut!:
retrobament i comiat,
no mostrar res directament,
deduir-ho de l’ambient
(aigua, boira, guerra o llum,
com si en sortís un perfum,
de la pantalla; negre i blanc
fictici i de documental
travats i fent efecte igual:
provocar un sentiment franc).
Oh Catherine, dona sublim!,
criatura que fuig, que torna,
mare que abraça: decidim
ser-te captius, que nostra forma
modelis, com amb Jules i Jim,
que ja no són amics: l’un, mort,
l’altre, sol. Tu vius en un cim
dins la ment de qui et tasta, absort.
Alexandre Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada