Hi ha un límit reservat en tot acostament,
que ni enamorament ni passió no vencen ―
per molt que s’ajuntin en nit terrible els llavis
i que en bocins es trenqui el cor d’amor.
I és impotent, l’amistat, en això,
i també els anys d’alta i ardent ventura,
quan se sent lliure l’ànima i ignora
la lenta languidesa del plaer.
Només el foll hi aspira, i qui l’obté
és vençut per una immensa tristesa…
Ara ho entens: és per això que el cor
sota la teva mà ja no em batega.
ANNA AKHMÀTOVA, “Poesia
russa contemporània”, trad.: Júlia Ferrer i Ricard San Vicente,
Edicions 62, Barcelona, 1991.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada