He baixat, prenent-te pel braç, almenys un milió d’escales
i ara que no hi ets hi ha el buit a cada graó.
I que n’ha estat de breu el nostre llarg viatge.
El meu encara dura, però ja no necessito
fer transbords, les reserves,
les trampes, els afronts de qui creu
que la realitat és aquella que es veu.
He baixat milions d’escales prenent-te del braç
i no perquè quatre ulls hi vegin més que dos.
Les he baixat amb tu perquè sabia que de nosaltres dos
les úniques pupil·les de debò, tot i tan entelades,
eren les teves.
EUGENIO MONTALE, “Poesia
italiana contemporània”, trad.: Narcís Comadira, Edicions 62,
Barcelona, 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada