Amb el silenci

De pena,  patètica pena,

força contents de fer-ne

(si és de la que paga la pena

i no gràcia de la de caserna).

És a dir, dir, no dir, amb molta mira

local (si cal d’abast universal),

que amb el silenci hi ha qui tot ho gira

i amb les paraules tot queda igual.

Alexandre Planas, febrer 2010, La Palma