dijous, 11 de setembre de 2014

Paumanok


Davant la mar vaig dir-me:

Mira i recorda. Encimbella aquest mai
del moment que t’assalta. Oh batega, mirada,
i contempla, cor meu, aquesta aigua ajaçada
dessota tant d’espai.

Mira i recorda. Emporta’t aquest vent
lacerat de gavina,
aquesta llum que gronxa sos esquelets d’argent
dintre trèmuls sepulcres d’algues i sorra fina.

Mira i recorda. El sol deixa en la neu
els seus esclops vermells, una barca deixonda
un somni d’au i fronda
i passen núvols blancs… Tot roman i és adéu!…

Oh sobretot recorda! Viu per la teva estela.
Car la flama és senzilla, com senzilla és la vela.



AGUSTÍ BARTRA,  “Ecce homo”, Edicions 62, Barcelona, 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada