dijous, 25 de setembre de 2014

retard



La claror que m’arriba de l’estrella
va brillar fa molts anys. La que llueix
ara allà dalt, potser mai no la vegi.
Així el retard del temps em fa la guitza

i l’amor que m’enamora m’arriba amb
el primer impuls perdut. L’esclat de l’astre
ha d’esperar que uns ulls el vegin bell;
i pot venir l’amor quan no hi siguem.



ELIZABETH JENNINGS, “Poesia anglesa i nord-americana contemporània”, trad.: Pilar Teixidó, Edicions 62, Barcelona, 1994.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada