La claror que m’arriba de l’estrella
va brillar fa molts anys. La que llueix
ara allà dalt, potser mai no la vegi.
Així el retard del temps em fa la guitza
i l’amor que m’enamora m’arriba amb
el primer impuls perdut. L’esclat de l’astre
ha d’esperar que uns ulls el vegin bell;
i pot venir l’amor quan no hi siguem.
ELIZABETH JENNINGS, “Poesia anglesa i nord-americana
contemporània”, trad.: Pilar Teixidó, Edicions 62, Barcelona, 1994.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada