Com si ara nasqués
i, en primer raig de llum,
incessant germinés
i, estrenat sens costum,
ja ho pogués, tot, comprendre
i sentir i pensar
i, no demanant, rebre,
i, reflectint, donar,
i tingués l’abraçada
seminal del teu cos
nu de terra llaurada:
com si eixís pur del clos.
Alexandre Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada