dimecres, 12 de novembre de 2014

Concòrdia

Avui torna a faltar-ne un.
L'enyorarem quan fem el port:
amb ell sabem que viure és sort,
és pujar ―sempre com a punt

de fer un final.
Passarem l'Ordal
fent el molinet
fins a Avinyonet.

Ah, la carretera de Begues…
així era la nostra!
Avui només en queda mostra,
dels pollancres (―ei! ―poso pegues

―que són plàtans!)
                                   Felicitat
de pedalar…
                        Els pins
d'aquí no s'han ―sembla― esqueixat.
            (El mestre llença endins

una guilla que han aixafat).
            Ho païm ―o no― al terrat:
―Veus aquelles torres d'allà?
―No fan pas mal ―ens volem consolar.

És Hospital de Cervelló,
com s'anomena aquest racó.
            Basarda ens fan ells, però ella...:
sentim que ens xucla, la femella,

si no fos que ―ai!― som monògams.
            Espavilem!, que pedalant,
les penes, els dubtes, se'n van
i l'aire que respirem… com reconforta!

El camí de Torrelles és de terra,
ens avisen. Fem nostra guerra,
nosaltres, i baixem.
                                   Quins ―coi!― cogombres
a Torrelletes! Però aquests horts són ombra

del que foren. No és temps de fangar
però hi convindria, de magencar.
            Avui val més no disputar.
―Sembles l'Absent ―dic jo (i enllà!)


Alexandre Planas, juliol 2010, Olesa de Bonesvalls








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada