Una sensació és la recepció d'un estímul. Un sentiment és el resultat d'aquesta recepció i del seu processament. Un estat d'ànim és una
situació personal que depèn d'unes circumstàncies particulars i en què
intervenen una diversitat de sentiments. Les emocions són respostes a estímuls: la foscor provoca
por, per exemple. D'emocions, n'hi ha unes quantes (por, ira...), de les quals se'n poden derivar d'altres.
Sobre el sentiment
(o experiència d'emoció) de l'amor, hem
comentat que parteix necessàriament de l'atracció sexual; que, desaparegut l'enamorament (atracció sexual més impuls de possessió
i d'entrega), aquest sentiment es nodreix de coneixement, comprensió, identificació amb l'altre, generositat, ajut,
incondicionalitat..., però necessàriament, també, d'un cert desig sexual que,
no sent tan intens com el de l'enamorament i, sent ara més o menys esporàdic,
no s'ha d'apagar mai del tot. I ara, a més, amb un matís importantíssim: l'impuls
complementari de possessió i d'entrega ha de respondre a una mesura i un
equilibri tals que no corrompin el sentiment.
I una última cosa: aquest amor ha de ser lliure. És a dir, no ha de ser una
inèrcia, no ha de mantenir-se per convenció, etcètera. I, a més, s'ha de mirar de descobrir-ne l'autenticitat. La
resposta a aquesta qüestió va lligada, per cert, al domini del propi impuls de
possessió i d'entrega i al control del de l'altre: s'ha d'estar segur que hom
estima a algú lliurement i no perquè l'altre t'ho reclama.
Un amor sa és aquell que aconsegueix
gestionar de manera equilibrada tres aspectes: l’expressió d’aquest
sentiment (ser capaç d’expressar-lo com a emoció que és, i d’una manera
mesurada); la seva experiència (sentir-lo amb una intensitat mínima i, si no
necessàriament de manera contínua, sí que s'ha de poder reproduir en el futur, tot i les interrupcions), i el seu coneixement (de forma que hom estigui segur,
com he dit abans, que el propi sentiment és lliure).
Alexandre Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada