dijous, 25 de desembre del 2014

L'egoisme

…Aparecen en mi como ingenuidades del desacierto; por ejemplo, aquella creencia de que «no egoísta» y «egoísta» són términos opuestos, cuando en realidad el mismo ego [yo] no es más que una «patraña superior», un «ideal»… no hay ni acciones egoístas ni acciones no-egoístas: ambos conceptos son un contrasentido psicológico.

FRIEDRICH NIETZSCHE

6 comentaris:

  1. Entonces, para Nietzsche no hay acciones egoístas ni acciones no-egoístas sino que el ego es la concepción que el propio yo tiene de si mismo. Esta concepción puede ser sensible o inteligible.

    ResponElimina
  2. D'acord. No hi ha egoisme. Tot és des de l'ego (sensible o intel·ligible). Això no vol dir que no hi hagi ètica: les nostres accions poden fer mal (pot ser que una veritat faci mal: llavors el mal no és per la nostra acció sinó pel prejudici del que la rep) o poden fer bé. Però no perquè siguem egoistes o altruistes (no es pot saber, per exemple, si l'altruista ho és per l'egoisme de satisfer el seu desig de donar).

    ResponElimina
  3. per tant, l'egoisme és concepció intimament subjectiu. La ètica estudia la moral, els valors morals, les conseqüències dels actes.

    ResponElimina
  4. Però es pot jutjar un individu només pels seus actes?

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Ja saps el que deia kant: hem d'actuar com si el que fem fos per a tothom, és a dir, compta la intenció. Però Nietzsche diu que el que importa és ser fort (la voluntat) i no ser un ressentit.

    ResponElimina