dimecres, 4 d’octubre de 2017

pregària a la pluja

Olor bona del cel
damunt de l’herba,
pluja de cap al vespre.

Nua veu, t’escolto:
i en té primícies dolces de so
i de refugi, el cor solcat;
i m’alces, mut adolescent,
sorprès d’una altra vida i de tot moviment
de sobtada resurrecció
que el buit expressa i transfigura.

Pietat del temps celeste,
de la seva llum
d’aigües suspeses;

del nostre cor
amb les venes obertes
sobre la terra.


SALVATORE QUASIMODO, “Obra poètica”, trad.: Josep Ma Bordas, Ed. Selecta, Barcelona, 1959.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada