dimarts, 30 de gener de 2018

el difícil encontre

Ets i no ets, i visc del propi engany,
sóc i no sóc, i palpo inútil borra,
miro el florir de l’impossible tany
i el nom que et dius damunt la vasta sorra.

                Per calls perduts i en pregones garites
                cerco el farell de les absurdes fites.

Com un gegant en terres oblidades
clamo combat, i adjuro un contrincant,
i en mortes fonts enyoro ocells i fades
o en obra d’hom m’ullprenc del propi encant.

                En vall ventós, entre fòssils i nacres,
                em multiplico en dòcils simulacres.

Qui, de tots dos, és carnal? Qui aviva
l’altre i no és? On és l’Etern Present?
Oh flam encès de cap a cap de riba!
Oh dolç cremar d’esperit i de ment!

                En les remors de la nit, per les platges,
                adoro el Res en múltiples imatges.


J. V. FOIX, “És quan dormo que hi veig clar. Un llibre i un disc compacte…”,  Edicions 62, Barcelona, 2004.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada