Com el macip errabund per les aules

entre sabents, i en mal d’inquietud

s’eleva excels, i estableix la Virtut

i, l’endemà, plora enganys sota els saules,

tal jo, hom fet, embriac de paraules

afirm el bé i el mal tantost, i endut

pels gais combats de les sectes, o astut,

proclam el fals per ver. I en tantes faules

mestreja orgull; però no só feliç

i, penitent, assaig un compromís

entre el Seny, clar, i el deler de mes fibres.

Ah foll!, cerc llum en el son, imprecís,

i adés só gran, i m’exalt o, submís,

“Míser”, em dic, i faig pira dels llibres.

JOSEP VICENÇ FOIX, “Antologia poètica”, Edicions 62, Barcelona, 2012

macip: 3 m. [LC] [PR] Aprenent 1 1 (DIEC2)