diumenge, 20 d’octubre de 2019


Seguir, de nit, la mar, de punta a punta
―Es Plom i Cap Sa Sal!―, quan tot reposa
i allà on l’areny amb la pedra s’ajunta
copsar el respir del món en cala closa.

Ésser molts i ningú; i a cada cosa,
en les foscors de la fosca que munta,
dar-li un nom nou, sense alè ni pregunta.
I tenir por, com si ens colpís la llosa

d’un destí sense flam. Però gaudir
de l’únic so i de l’irreal tremir,
dels fòsfors conjugats que l’ull agenci

i dels mots que callem i el goig avenci
―i que mai no ens direm! I compartir
amb els estels innúmers, el Silenci.

JOSEP VICENÇ FOIX, “Antologia poètica”, Edicions 62, Barcelona, 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada