divendres, 25 de setembre del 2020

 Ser fòssil.

 

                               I la clara nit,

                               consol. Marca,

 

                               un no mai

                               no juris

                               ara.

 

Ser res.

Ser buit.

Ser parla.

 

Mudar de pell.

 

                               Furgar-se

                               el nom.

 

                               Caure.

 

Desmemòria

de deshabitar-se.

 

Pols

 

de llençols

eixuts.

 

Mai.

 

Ni cercle.

Ni carn.

 

                               Vida.

 

DAVID CAÑO, “Res és ara ni això”, Edicions Terrícola, Granollers, 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada