Ser fòssil.
I
la clara nit,
consol.
Marca,
un
no mai
no
juris
ara.
Ser res.
Ser buit.
Ser parla.
Mudar de pell.
Furgar-se
el
nom.
Caure.
Desmemòria
de deshabitar-se.
Pols
de llençols
eixuts.
Mai.
Ni cercle.
Ni carn.
Vida.
DAVID CAÑO, “Res és
ara ni això”, Edicions Terrícola, Granollers, 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada