Trobant-me davant d’un jo a recules,

malmirant vulgars víctimes d’amor

i a l’extrem de falsa comunió,

tinc antídot per a passions fules,

i si m’he trobat tossut com les mules

o a falsos posats obro morrió

n’és la culpa hipòcrita candor

que temps era temps raïa a les dules.

I ara quan me venen, jo vaig de cara,

i, quan se’n tornen, no giro l’esquena,

falsa abraçada ja no em dona la pena,

no m’empasso l’embalum amb la tara

ni l’afònic cantar de la sirena,

i quan vull truc miro la lluna plena.

 

ANDREU SUBIRATS, “Les galtes de perdiu”, LaBreu Edicions, Barcelona, 2012

 

ful -a 
adj. [LC] Fals, no autèntic..

raure [quant a la flexió, com plaure]
1 1 v. tr. [LC] Passar un instrument tallant, un raspador, etc., per la superfície (d’una cosa) per llevar-li el pèl, el borrissol, l’herba que s’hi ha fet, les desigualtats. Raure l’era, un camp. 
1 2 v. tr. [LC] Llevar (el pèl, el borrissol, etc.), amb un raor. 

dula 
1 f. [LC] [AGR] Ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar. 

 He vist, del far estant, les grans tempestes,

quan els cels, de nit,

envegen els inferns

i obscens cadàvers somnien cuixes d’àngels.

He vist la carn

mossegada dels peixos

del naufragi

mentre les dones, lluny, sota els vells ciris,

resaven amb inútil pressa.

I he obert la fosca

espessa del teu cos

i a la casa de l’Amo he trobat redòs

i companys; però a les nits malsomniï

un lent cruixir de vaixells morts

dins la fondària

i veig arcàngels, amb cap de serp,

que estufen llurs plomatges

impúdicament

i em despert sovint, amb gran espant,

sota l’esguard irat

                                               de la bèstia en discòrdia.

 

ANDREU VIDAL, “Necròpsia”, dins “Obra poètica i altres escrits”, Edicions del Salobre, Port de Pollença, 2008.

 La identitat és el resultat d’una doble reflexió: la reflexió i l’observació de l’individu sobre el seu propi ser ell mateix i la reflexió i l’observació de l’individu sobre com els altres reconeixen aquest ser ell mateix.

ERIK ERIKSON

les denou estacions

 

Per què fou la vista

confinada a la tendra esfera dels ulls?

Tan indefensa i fàcil d’apagar,

i no, com el tacte, difosa per tots els membres

per tal que pogués mirar a voluntat a través de cada porus?

JOHN MILTON

                Cada cosa al seu lloc

                               i cada lloc dins la seva cosa.

 

Passejàvem pels glevers blaus

els nostres cossos d’esponja, esguardàvem,

embasardits, les nostres mans aspres

convertint-se en cruel diamant, i agonitzàvem,

amb un xiscle debilíssim,

                               com estels.

Les larves de nigul

                               reposaven

                               dins la fondària aquàtica,

                               i les escumes ignotes, vastes,

                               mormolaven convulses l’antiga sentència:

                               «Llepa

                               amb lascívia les branques polsoses

                               de l’arbre dels ciris, l’arbre

                               de la mort i els morts.»

Les cigonyes portaven

eines tallants

suspeses del bec, volaven

en formació exacta,

                               triangular…

                               Quin era el seu rumb i el seu destí?

                               Quin enyor pàl·lid les conduïa?

                Farem una llarga voltera

per tal de no creuar-nos

                               amb els innocents; emperò, malgrat tot,

                               els nostres ulls

                               fosos regalimaran

                               i ens embrutaran el pit

i l’esquena, i la nostra mà, més cansada que vella,

continuarà podrint-se

                               i trement,

com bèstia morent, perduda

entre les tàvegues del so i el silenci.

                Ara, agafa el feixuc

                               didal d’argent

i sargi’m tots els porus; el meu sexe té la talla

dels teus llavis

i el temps és una farsa.

 

ANDREU VIDAL, “Llibre de les virtuts”, dins “Obra poètica i altres escrits”, Edicions del Salobre, Port de Pollença, 2008.