dijous, 28 d’octubre de 2021

cavalls de lluna i de volcans

 Illes que he conegut,

verdes als mars immòbils.

 

D’algues ardents, de fòssils marins

les platges on corren en zel

cavalls de lluna i de volcans.

 

Al temps de les ruïnes,

les fulles, les grues l’aire envaeixen:

amb la llum d’al·luvió resplendeixen

els cels curulls oberts a les estrelles;

 

volen coloms

a les espatlles nues dels infants.

 

Aquí acaba la terra:

amb fatiga i amb sang

em faig una presó.

 

Per tu em llançaré

als peus dels poderosos,

endolciré el meu cor de bergant.

 

Però bandejat pels homes,

m’ajaço encara sota el raig de llum

com un infant amb mans obertes,

a tocar d’arbres i rius:

 

allí el taronger grec fecunda

la latomia per a himeneu dels déus.

 

SALVATORE QUASIMODO, “Obra poètica”, trad.: Susanna Rafart i Eduard Escofet, Edicions del Salobre, Port de Pollença, 2007

 

himeneu 
m. [LC] Casament

La latomía (latín lātomĭae, derivada del griego antiguo latomíai), palabra compuesta de lâs (piedra) y tomíai (de témnein, tallar), eran cuevas que en la antigüedad clásica se utilizaron para encarcelar a los esclavos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada