dimarts, 21 d’octubre de 2014

Els horts



…I la pagesa va i les cull,
provant-les amb la mà,
primer, fluixet, no fos que es malmetessin,
les albergínies que més tard, en el casull,
enfarinades, fregirà a foc lent.
                                               Oh fosca
dels horts a l’hora en què s’acosta
la nit humida, xafogosa,
d’estiu i passen les parelles
ardents, que no tothora saben
com podran fer-s’ho per caçar plaer
dins el vinyar.
                               Però no tot es cou
dessota el ventre, ni tot és impuls
ineluctable vers l’apegalosa
dolçor frenètica.
                          Parlem, ara, asseguts
en la gran plaça del rellotge. Cauen
campanades vermelles.
                                      Aigua en el canal.
Flueix el temps.

JOAN VINYOLI , “Poemes”, pròleg i selecció de Joan Margarit, Edicions Proa, Barcelona, 2014.


Un amic em fa notar que les albergínies enfarinades s’han de fer a foc viu i no a foc lent. També que, voltant els horts, hi ha canyars i no vinyar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada