Els horts

…I la pagesa va i les cull,

provant-les amb la mà,

primer, fluixet, no fos que es malmetessin,

les albergínies que més tard, en el casull,

enfarinades, fregirà a foc lent.

                                               Oh fosca

dels horts a l’hora en què s’acosta

la nit humida, xafogosa,

d’estiu i passen les parelles

ardents, que no tothora saben

com podran fer-s’ho per caçar plaer

dins el vinyar.

                               Però no tot es cou

dessota el ventre, ni tot és impuls

ineluctable vers l’apegalosa

dolçor frenètica.

                          Parlem, ara, asseguts

en la gran plaça del rellotge. Cauen

campanades vermelles.

                                      Aigua en el canal.

Flueix el temps.

JOAN VINYOLI , “Poemes”, pròleg i selecció de Joan Margarit, Edicions Proa, Barcelona, 2014.

Un amic em fa notar que les albergínies enfarinades s’han de fer a foc viu i no a foc lent. També que, voltant els horts, hi ha canyars i no vinyar.