La seguretat és el sediment
on ara recolzo els peus cansats,
i, allò que faig, contaminat de mi
―capes
verinoses d’aquell passat
incomplet―,
ha de suportar el vent
de l'imprevist, la llàgrima, el sol,
i resta com a forma
del temps a dintre meu
en cada plec d’oblit.
Alexandre Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada