dijous, 2 de juliol de 2015

cançó dels pirates de secà

Quan la mar s’assequi tota
i s’hi pugui amorejar
hi anirem amb bicicleta
disfressats de bacallà.

Plantarem una bandera
als vaixells de l’antigor
que descansen de fa segles
sota una ombra de verdor.

La bandera serà groga
amb ditades de vermell
i, atiada pel bon dia,
llevarà tot el rovell.

Ballarem damunt l’escata
del llobarro o del corball
amb una ostra a cada orella
i una pipa de corall.

Per l’embruix d’aquestes danses
tornarà a venir la mar
i amb les ones arrissades
ens farà de viva llar.

Com corsaris d’una reina
lluitarem amb els taurons
i amb els núvols insurrectes
i amb les llàgrimes del fons.

I, cofats amb barretina
de color de pluja i vent,
tocarem fins la follia
el timbal del firmament.


MIQUEL DESCLOT  “Cançons de la lluna al barret”, Edicions 62, Barcelona, 1978.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada