dilluns, 6 de juliol de 2015

L'Avenç

Començo des d’un inhòspit hivern
que a La Palma es fa més cru
(quan penses que és per tu,
que condicionen ―tot i no fer-ho extern―

el seu recorregut):
és en Vicenç,
que proposa d'anar a l’Avenç
d’Esplugues. L’altre vol nar cap al sud

pro al final ens entenem:
és la carretera que dicta «anem»,
ampla i deserta,
i passem els semàfors a la descoberta.

El Cenç diu que és masclisme de molt poca intensitat
oferir forma i color diferent
de la bicicleta segons que el client
és mascle o femella.
                                   Dic que el fet és la gratuïtat

de diferenciar, si no cal,
perquè en altre percal
serveix per a fer mal
a qui és feble i rep sempre (i ja ho sabem).
Prefereix que ho matem.

I n’encetem un altre: del poder,
ara, fer-ne exhibició
arrossega el ramat. Guaiteu sinó
el piular: el Corbacho, sens dir res

de l’altre món,
ja en té milions,
de seguidors. I això és fe
que crearà demanda del no-res.

―Veu veure ahir El Pipa (el transhumant)?
Semblava un salvatge.
―Vols dir que era feliç?
―Des del vessant
individual semblava lliure d’esclavatge:

quan tornava, però, a la tardor,
en sa darrera transhumància,
estava trist. La importància
del desastre ecològic, la veu, ell, sense estupor,

i se’n resigna jubilant-se―
Compte que ara s’atansa
la uruguaiana i diu: ―a quien quemo?
                                                             ―De cremats
i recremats,
ja ho estem―
diem

            (pot ser que al final ens l’haguem guanyat,
ja que diu en vernacle: ―que vagui molt bé!―, sens lligar
el fet que mantinguem el català
amb un desafiament).
           
            Faig ara esment
d’un incident:
―quan vaig recomanar el psiquiatre
(doncs no la podia ja batre),
em vaig sentir molt malament:
neix constantment
dintre seu gelosia,
i jo no sé tractar-la. Quan rondina,
ho he d’ignorar? És una espina
que tinc clavada ben endins i fa de via
que em portarà a l’enfonsament―
Me’n vaig agraint l’acompanyament.
Sembla que el fibló,
quan torno, ja no fa mal: la negror
del principi ara és fèrtil juny;
el cor, abans un puny,
ara xala del groc, del verd, del blau,
carretera amunt, mansament
(pedalant molt suau).


Alexandre Planas, juny 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada