Jo fos per tu aquesta cançó dolça
que
desgrana el molí;
aquest oreig suau que t’agombola
perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t’acompanya
en el repòs dels ports…,
o fos la punxa de la rosa encesa
d’un desig abrandat:
aquell record d’una hora de follia,
d’aguda voluptat.
Si fos l’enyorament d’uns braços tendres
que varen ser-te amics,
o bé la revifalla rancorosa
d’aquells menyspreus antics.
Si jo no fos per tu record amable,
fos almenys un neguit,
un odi o un dolor, una recança…
Ho fos tot, menys oblit.
ROSA
LEVERONI “La poesia essencial”, CCG
Edicions 62, Girona, 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada