Ho he dit, l’amor és una xarxa.
Xarxa de peixos no
necessàriament. Xarxa de dos multiplicada
per tres, per quatre, per cinc
vegades tu, fins al desvari
o amor. No pas la joia
dels déus, car som amants en guerra
de flors hermafrodites. Ara,
tot just vivents, el sexe
ens fa llum: només per veure
una molla de pa, una gota d’oli
i el gra de sal, el cim de tot! I l’hora
de l’elevació a l’inexplicable
és quan ens mirem.
MÀRIUS SAMPERE, “L’escala
de cargol”, Viena Edicions, Barcelona, 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada