Oposes la semblança del mirall

a la llarga agonia del corrent

que et mor, i creus, fascinat pels teus ulls,

que l’oblit sobreviu mútuament

en les dues mirades amb què et veus,

que la imatge incessant que et retens no

és mai diversa en el record. Però

la plenitud d’un sol temps adorat

enfonsa l’aigua en el gorg del reflex.

CARLES CAMPS MUNDÓ, “L’Absent”, Editorial Empúries, Barcelona, 1989