divendres, 3 d’abril de 2020

East Coker (fragment)

¿Què fan les darreries de novembre
amb el trastorn primaveral i els éssers
que duu l’estiu calent, i les campànules
de l’hivern sota el peu cargolant-se
i, mirant massa amunt, la malva-rosa
roja en el gris, i, malmeses, tardanes,
les roses amb el pes de la primera neu?
El tro, giravoltant amb les estrelles,
impulsa els carros triomfals que passen,
desplegats, en les guerres dels estels:
El Sol i Escorpió lluiten fins que ve l’hora
de pondre’s Sol i Lluna,
i ploren els cometes i fugen les Leònides,
cercant enllà del cel i les planures,
rodant pel vòrtex que durà aquest món
al foc voraç que crema
abans que regni el caputxó de glaç.

T. S. ELLIOT, dins “El gran vent i les heures”, versions de l’anglès de Marià Manent, Editorial Laertes, 2a edició, Barcelona, 1983.

Què fa el tardà novembre
amb el desgavell de la primavera
i les bestioles de la calda estival,
i les campànules sota els peus cargolant-se
i les malves reials que apunten massa amunt
vermelles en el gris i s’aclofen
roses tardanes plenes de neu primerenca?
El tro redoblat pels estels rodolants
fingeix carros triomfals
desplegats en guerres de constel·lacions
Escorpió combat contra el Sol
fins que el Sol i la Lluna es ponen
ploren els cometes i volen els Leònides
cacen cels i planes
arremolinats pel vòrtex que engolirà
el món cap a aquest foc destructor
que crema just abans del regnat dels casquets glacials.


T. S. ELLIOT, “Quatre quartets”, Trad.: Àlex Susanna, Viena Edicions, Barcelona, 2010.


vòrtex 
m. [FIF] Remolí que és format en una massa de fluid animada d’un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada