Volia l’última paraula,

li fou donada l’única resposta:

hauràs d’abandonar sobre els fogons

les menges mig guisades

i el got mig ple damunt la taula.

L’atzar, que enceta i clou la voluntat,

fa via amb peus lleugers al teu encontre

i empeny, inexorable,

les lletres del silenci.

Si saps dir prou quan calgui,

la pietat apagarà el discurs,

la pressa de la seva arribada,

i al nucli dur de l’espiral on tot comença en un no res i mor

disfressarà tot el no res que amagues

i el buit d’on has vingut per no anar enlloc.

Potser.

FRANCESC GARRIGA, “Ragtime”, Labreuedicions,  Barcelona, 2011