dilluns, 9 de juliol de 2018

Volia l’última paraula,
li fou donada l’única resposta:

hauràs d’abandonar sobre els fogons
les menges mig guisades
i el got mig ple damunt la taula.
L’atzar, que enceta i clou la voluntat,
fa via amb peus lleugers al teu encontre
i empeny, inexorable,
les lletres del silenci.

Si saps dir prou quan calgui,
la pietat apagarà el discurs,
la pressa de la seva arribada,
i al nucli dur de l’espiral on tot comença en un no res i mor
disfressarà tot el no res que amagues
i el buit d’on has vingut per no anar enlloc.

Potser.


FRANCESC GARRIGA, “Ragtime”, Labreuedicions,  Barcelona, 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada