En un apartat racó de la Ment,
començo a deslligar-me.
Es despullen els discursos que carrego.
Els cremo.
Jo seré la Mare d’una gran nostàlgia.
No en quedarà ni rastre,
de la meva arquitectura.
És moment d’enderrocar la Pa(ra)ula
que ja no era
feta per nosaltres:
tot esdevindrà runa.
Cremo la faula,
vull eliminar fins la cendra del meu llenguatge,
arribar al buit,
tocar fons
com et vaig prometre.
PAULA S. PIEDAD, “Poesia
Bloom”, AdiA Edicions, Calonge, 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada