dimarts, 17 de juliol de 2018

promesa


En un apartat racó de la Ment,
començo a deslligar-me.
Es despullen els discursos que carrego.
Els cremo.
Jo seré la Mare d’una gran nostàlgia.
No en quedarà ni rastre,
de la meva arquitectura.

És moment d’enderrocar la Pa(ra)ula
que ja no era
feta per nosaltres:

tot esdevindrà runa.

Cremo la faula,
vull eliminar fins la cendra del meu llenguatge,
arribar al buit,
tocar fons
                                com et vaig prometre.

PAULA S. PIEDAD, “Poesia Bloom”, AdiA Edicions, Calonge, 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada