El to fangós d’una veu cansada
tan sols l’escolta el mar.
Exordi de cames amfíbies
del neguit de qui respira i troba brànquies
embussades per la sorra que s’hi escola
i cobreix
pam a pam
un cos nuu nu i gèlid llefiscós
de faringe feta d’algues que li trenen
la columna
i la sostenen i caminen
peus d’anemone marina
que fan cabotatge encabotats
en petits núvols d’escuma
i cabells com perfums de mar
(ara ferum de peix de llotja).
Piscifactories
de cria intensiva
de sirenes desgastades
fetes hidra d’aigua dolça i estancada,
apeixades i afartades
d’esquers, hams i lluites vanes,
violades,
soterrades,
fetes pòlip simbiont
de la llum, la xarxa i la nansa
que tan sols el mar travessa, mulla i salva.
LAIA MALDONADO, “Poesia
Bloom”, AdiA Edicions, Calonge, 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada