Discurs del poeta que remena paraules com aquell qui remena macarulles, lluny de la limitació semàntica

Giro la paraula

d’esquena a l’objecte,

i faig el poema.

El mot és meu,

i, alliberat, creo.

I, jo, sóc jo

per damunt de tot,

vehement en l’ofici

i en el miracle.

GUILLEM VILADOT,  “Comunió general”, dins “Obra poètica II” Edicions del Mall, Barcelona, 1986.