dissabte, 10 de maig de 2014

Discurs del poeta que remena paraules com aquell qui remena macarulles, lluny de la limitació semàntica



Giro la paraula

d’esquena a l’objecte,

i faig el poema.

El mot és meu,

i, alliberat, creo.


I, jo, sóc jo

per damunt de tot,

vehement en l’ofici

i en el miracle.


GUILLEM VILADOT,  “Comunió general”, dins “Obra poètica II” Edicions del Mall, Barcelona, 1986.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada