Eusebio ha deixat clar que era nefanda
la por que ja fa temps hi ha als vestidors.
Aquell que es creu un déu vingut d’Holanda,
quan no hi ha gols, tortura els jugadors.
Laudrup, tothon ja sap que cometia
l’error d’anar amb aquells del Bernabeu,
però, qui l’hi va empènyer, ¿què tenia
contra aquell bell danès que no té preu?
Després caigué Romario, ple de pena,
i tot per falsa fama de mandrós;
després Koeman, dient: «ningú
m’emmena:
sóc jo que he decidit de tocar el dos!»
«La culpa és d’ell si
ara me’n vaig al Parma»
va dir Stoichkov
obrint el maxil·lar;
«des del seu tron, li agrada humiliar-me:
sóc búlgar i ell em
tracta de vulgar!»
No pas pocs socis van
manifestar-se
amb pancartes i
eslògans i algun crit
que deia que la sang que
fuig del Barça
fa que guanyin la
lliga els del Madrid.
Vós, Núñez, de
resposta sempre exacta,
us vau saber curar amb
salut dient:
«Pel que fa a mi, renovar-li el contracte,
la veritat, ja em
faria content!»
Però escolteu la causa
del malviure:
massa poder genera
gent servil:
el gol no ve del serf,
sinó del lliure,
i el lliure fuig
d’allò que li és hostil.
“Complement circumstancial”, Salvador Oliva, Quaderns Crema,
Barcelona, 1998
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada