diumenge, 18 de maig de 2014

Adreça al president


Eusebio ha deixat clar que era nefanda

la por que ja fa temps hi ha als vestidors.

Aquell que es creu un déu vingut d’Holanda,

quan no hi ha gols, tortura els jugadors.


Laudrup, tothon ja sap que cometia

l’error d’anar amb aquells del Bernabeu,

però, qui l’hi va empènyer, ¿què tenia

contra aquell bell danès que no té preu?


Després caigué Romario, ple de pena,

i tot per falsa fama de mandrós;

després Koeman, dient: «ningú m’emmena:

sóc jo que he decidit de tocar el dos!»


«La culpa és d’ell si ara me’n vaig al Parma»

va dir Stoichkov obrint el maxil·lar;

«des del seu tron, li agrada humiliar-me:

sóc búlgar i ell em tracta de vulgar!»


No pas pocs socis van manifestar-se

amb pancartes i eslògans i algun crit

que deia que la sang que fuig del Barça

fa que guanyin la lliga els del Madrid.


Vós, Núñez, de resposta sempre exacta,

us vau saber curar amb salut dient:

«Pel que fa a mi, renovar-li el contracte,

la veritat, ja em faria content!»


Però escolteu la causa del malviure:

massa poder genera gent servil:

el gol no ve del serf, sinó del lliure,

i el lliure fuig d’allò que li és hostil.


“Complement circumstancial”, Salvador Oliva, Quaderns Crema, Barcelona, 1998

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada