Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i, si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
RAINER MARIA RILKE, “Poesia alemanya contemporània”,
trad.: Joan Vinyoli, Edicions 62, Barcelona, 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada