Llegenda

Una vegada érem ocells:

volàvem plegats

en cercles al llarg de dies infinits.

I, quan la nit guspirejant s’apropava,

ens arraulíem ben estrets dins el niu,

i no hi havia res més ingràvid

que la nostra vida:

                               borrissol amb borrissol.

I avui, quan la gèlida tramuntana

enllaçats ens empenyia,

de nou t’he reconegut en el batec

                               accelerat del cor.

Arrencada teníem de la boca la parla,

                               que paralitza,

i de nou volàvem,

i se’ns precipitava en la gola el so

del desig més autèntic, més absurd.

CHRISTINE BUSTA, “Poesia alemanya contemporània”, trad.: Ma del Carme Serrat, Edicions 62, Barcelona, 1990.