dissabte, 1 de març de 2014

Petita festa



Prenc un flascó de vi

i entre les flors bevia.

Som tres: la lluna, jo

i l’ombra que em seguia.

No sap beure, per sort,

la lluna, bona amiga,

i a la meva ombra mai

la set no l’angunia.

Quan canto veus ací

la lluna que s’ho mira;

quan em poso a dansar

l’ombra em fa companyia.

Quan s’acaba el festí,

els convidats no em fugen:

veus ací una tristor

que mai no l’he tinguda.

Si me’n torno al casal,

em segueix l’ombra muda,

i una mica més lluny,

m’acompanya la lluna.


LI PO, “L’aire daurat”, trad.: Marià Manent, Editorial Estel, Barcelona, 3a edició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada