Parlar i escriure

Té molt més mèrit saber parlar que saber escriure. No pot escriure res d’interessant qui no diu res d’interessant. Perquè és insuficient pensar-ho: és quan verbalitzem, que ens adonem d’allò que no sona bé i ho afinem inconscientment perquè no afecti negativament les oïdes alienes.

Les úniques virtuts que veig en l’escriure respecte del parlar són la lentitud i l’elisió (tot i perdre’s infinits matisos que conté l’expressió no verbal).

L’escriure només pot aspirar a apropar-s’hi (a la capacitat comunicativa del parlar) o a representar-la. Suposem una conversa: per molt que el creador (o el reproductor) l’elabori, mai no podrà superar els ajustos, els intents, els tons, la fluïdesa, la intensitat, els itineraris, els rebots, les subtileses, del diàleg real.



Alexandre Planas