Aquest gran buit que et reemplaça
i sense tu no puc omplir,
que a una distància ets escassa
em diu, potser tocant a mi.
Però el meu pas sempre fracassa
com si fent tard em fos destí
de sempre ser a poca passa
d’on just acabes de fugir.
La traça de la teva estada
en arribar-hi m’és present
com a la terra ventejada
la claredat que ha dut el vent.
Presència en el camí marcada
però del meu abast absent.
ÒSCAR SAMSÓ, “La tarda fuig i amb ella el dia” Eumo
Editorial, Barcelona, 1987
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada