dissabte, 26 d’abril del 2014

Senyora musa


On sou senyora musa? 
La meva inspiració.
Que potser us heu fet vella
com sens dubte també me n'he fet jo?
L'amor, cruel biologia,
em feia fer cançons;
o potser la ratafia
consumida amb excessiva il·lusió.

I les admiradores,
sexis i intel·lectuals
em deien mai no canviïs rossinyol.
Ara em miren amb pena
i pensen: "aquest noi
es quedarà sol com un mussol".

Tornen les orenetes
i l'all havent sopat
i els homes que triomfen
amb la puta misèria al costat.
Digueu senyora musa,
què és millor per la cançó?
Fer-los pixar de riure?
O naufragar en un oceà de tristor?

Senyora musa enyorada
vós em vàreu coronar
però el llorer de la corona
amb els anys se'm va eixugar.
Pa amb tomata i arengades,
crema a la pasta de full;
al Parnàs hi ha palanganes
de poetes en remull.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada