dimarts, 15 d’abril de 2014

Una separació


                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          VVa decidir-ho, és cert, la voluntat.

Però el cor, ¿com podia,

sotmès a la prudència,

esborrar aquella cara estimada per sempre,

perdre el cel dels seus ulls,

com una nit d’estiu vora la mar?

¿Podia l’amor matar la cega llum del cos?

¿Acceptar que ja estava tot perdut

i viure amb un consol de mans tallades?


Sota el somni, sota els dies,

sota la terra, dins el moll dels ossos,

jura l’amor que sobreviu,

i encara creix, i sap

que només té allò que ja no té.


PERE ROVIRA, “La vida en plural” Columna, Barcelona, 1996.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada