Sobre el camp de batalla, la
boira dels matins
flota encara, tènue, il·lusòria.
L’obús, harmoniós com la brisa
en els pins,
descriu la seva trajectòria.
El soldat, dins la seva
trinxera (igual que un mort
que medita al fons de la
tomba),
compta els segons que passen
pels batecs del seu cor
fins que se sent l’esclat de
la bomba.
L’impacte escup al cel una
tromba de pols
i d’ascles vives de metralla.
Ve a la boca un regust de sang,
espès i dolç...
―Com crida aquell! Per què no calla?
Ja ha callat... ―I mastega,
entre les seves dents,
com un tabac verd que fermenta
tota la voluptat brutal
d’aquests moments
―de més brutals l’or no
n’inventa!
Després, durant la marxa, per
esborrats camins,
xipollejant per l’aigua bruta,
i quan l’aire li duu la fetor
dels rossins
esventrats al llarg de la
ruta;
amb el calçat romput; entre els
sobrevivents
esgarriats com una horda,
un codonyer florit, vist
baixant uns torrents,
quantes coses li recorda!
La fulla vellutada, la flor
d’un rosa incert,
entre els vapors de la rosada
s’esborronen ―igual que sobre
un herbei verd
una epidermis nacarada...
Però, ofegant dins seu aquests
calents instints,
aspira amb força l’atmosfera;
i el perfum de la mort puja,
des dels camins,
fins al batec de la bandera.
JOAN SALES, “Viatge d’un
moribund” Club Editor, Barcelona, 2013.
Estrofes rimades en ABAB. El primer i tercer versos, masculins i alexandrins. El segon i el quart, femenins, octosíl·labs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada